2025: S'acaba un any que ha dit adéu a moltes llegendes del Rock

L’any 2025 serà recordat com un dels més colpidors per a la història del rock. Diverses icones del gènere han deixat aquest món, deixant un buit irreemplaçable en l’ànima de milions de seguidors arreu del planeta. El seu llegat, però, continuarà ressonant en cada acord, en cada lletra i en cada escenari que trepitgin les noves generacions de músics. Un dels comiats més sentits ha estat el d’ Ozzy Osbourne, el llegendari vocalista de Black Sabbath, que va morir als 76 anys. Conegut com el “Padrí del Heavy Metal”, Osbourne va ser una figura clau en la definició del so i l’actitud del gènere. La seva veu inconfusible i la seva presència escènica han deixat una empremta inesborrable en la música contemporània. 

També ha estat un any trist per als fans del rock clàssic amb la pèrdua de John Lodge, baixista i vocalista de The Moody Blues. Amb la seva contribució a àlbums icònics com Days of Future Passed, Lodge va ajudar a definir el rock simfònic dels anys seixanta i setanta. 

Una altra figura destacada que ens ha deixat és Ace Frehley, guitarrista original de KISS. Conegut pel seu estil explosiu i el seu carisma, Frehley va ser fonamental en la creació de l’estètica teatral del grup i en la consolidació del hard rock com a fenomen global. 

El 2025 també s'ha emportat a Brian Wilson, el cervell creatiu de The Beach Bys, que va morir el 11 de juny als 82 anys. Un altre pèrdua important va ser la de David Johansen, veu de New York Dolls i pioner del glam rock; Les Binks, bateria de Judas Priest, i Sam Ricers, baixista de Limp Bizkit, i fa només uns dies coneixíem la mort als 65 anys de Perry Bamonte, guitarrista de The Cure. 

A Espanya també hem hagut de plorar pèrdues com la de Jorge Martínez, líder de Ilegales, i la de Robe Iniesta, l'ànima de Extremoduro, un grup sense el que no s'entendria el rock en espanyol. 

Aquestes pèrdues han generat una onada d’homenatges arreu del món. Des de concerts tributs fins a recopilatoris especials, la comunitat musical ha volgut retre homenatge a aquells que van marcar una època. Les xarxes socials s’han omplert de missatges de condol, records i vídeos que celebren la vida i l’obra d’aquests artistes. El 2025 ha estat un recordatori dolorós de la fragilitat de la vida, però també de la força immortal de la música. Les llegendes del rock que ens han deixat aquest any continuaran vivint en cada nota que van tocar, en cada escenari que van conquerir i en cada cor que van emocionar. El rock no mor: es transforma, es reinventa i, sobretot, recorda.