Enrique Bunbury planta cara a la intel·ligència artificial i carrega contra l’ús massiu de mòbils als seus concerts

El cantant i compositor Enrique Bunbury ha tornat a situar-se al centre del debat cultural després de posicionar-se obertament en contra de la irrupció massiva de la intel·ligència artificial en la indústria musical. Durant una trobada amb periodistes a Barcelona, l’artista va expressar la seva preocupació per l’impacte que aquestes tecnologies poden tenir en la creació artística, afirmant que “la música necessita ànima, imperfecció i risc, i això no ho pot replicar cap algoritme”.

Bunbury, que recentment ha reprès la seva activitat en directe després d’un període de retirada temporal, va remarcar que la IA pot convertir-se en una “amenaça real” per a la identitat dels creadors. Segons ell, la possibilitat de generar veus sintètiques que imiten artistes reals o de compondre cançons automàticament pot “banalitzar el procés creatiu” i reduir la música a un producte industrial sense profunditat. També va recordar que alguns dels seus treballs més emblemàtics, com El Viaje a Ninguna Parte o Las Consecuencias, van néixer de processos llargs, intuïtius i carregats d’experimentació personal.

A més de la seva crítica a la IA, Bunbury va aprofitar per denunciar un altre fenomen que considera perjudicial per a la música en directe: l’ús constant de telèfons mòbils durant els concerts. Segons l’artista, la proliferació de pantalles entre el públic crea una barrera emocional i visual que desvirtua l’experiència col·lectiva. “Quan toco Lady Blue o Infinito, vull veure cares, no llums blaves”, va afirmar amb contundència.

El músic defensa que els concerts haurien de ser espais de connexió real, on els assistents puguin submergir-se en la música sense distraccions. Per això, no descarta implementar mesures per limitar l’ús de mòbils en futurs espectacles, seguint l’exemple d’altres artistes internacionals.

Malgrat les seves crítiques, Bunbury es mostra optimista respecte al futur de la música, sempre que els creadors i el públic “no oblidin el valor insubstituïble de la presència humana”.